adéu i gràcies

minut 2:55

CLAUSURA, this is the end my only friend the end...

CLAUSURA DEMÀ A PARTIR DE LES 16H AL CUB! FINS QUE TANQUIN
COSES QUE PODEN PASAR:
TALLAR LA GESPA
RECOLLIR LA PARADETA
FER MUSCLOS AL VAPOR
PASTÍS CUB O MONA D'AGOST CÚBICA
ROBÁ CARTERAH!


Y DESPRES SOPAREM AL MESON DAVID, DELUXE!!
PODEN VINDRE TANT CÚBICS COM CUBIFRIENDLY'S

AIXÒ ES TOT, AMICS.

Alejandro

curiositats territorials:
L'Alex es transforma en l'Alejandro.






















i si l'Alex es transforma en l'Alejandro?

Cub dance!

cubriu

> divendres06 18h
liveperformance 45'min
al cub lacapella c/hospital** dancing cub **

Fotos de la conversa al cub amb l'Oscar

Demà dia 30 de juliol a les 18.00h Conversa al cub amb l'Oscar Abril

Acompanyats d'una cervesa i la calor de l'estiu us convidem a petar la xerrada amb nosaltres i l'Oscar Abril Ascaso. En aquesta tercera edició de les converses al cub continuem amb el model informal de xerrada i de debat. Sense cap tema en concret deixarem que el moment prengui el timó de la conversa. Tothom està convidat a venir a participar i disfrutar d'una tarda d'estiu al nostre museu.

I aquí el vídeo resum de la xerrada amb Les Golfes!

D'aquí i d'allà

square

Då svidaniya!

Una despedida a la Rusa, la lagrina del segundo 48... que ternura, que saber hacer! en cuanto a ceremonias de clausura se refiere.



Då svidaniya!

LES GOLFES AL CUB!!!!!

Demà dimecres vindran unes amigues nostres a parlar del seu treball. Les Golfes és un estudi de Gràcia que s'especialitza en treballs de il·lustració i de disseny. A les 12h ens presenten els seus últims projectes acompanyat d'un petit esmorzar :)

CONVERSES

porta algú i fes-lo xerrar
lloc: cub
click CONVERSES i aniràs a DOODLE

Trobada Tootsie pie

Avui ha anat very well. Hem après algunes coses sweety i d'altres hotty. Algunes coses polite i bàsicament moltes d'impronunciables (scrumdidly umpshis).

How to be nice

How to be nice with the important people
round 1: musicians

trobada rollo classe magistral per aprendre algunes frases pràctiques en anglès.
23 de juny a les 11h al cub

Aspirant la gespa from Mercedes M.M on Vimeo.

canvi...

En els videojocs, com per exemple en el famós Marios Bros, trobem sovint personatges, enemics i plantes que canvien de mida. En el cas del protagonista (Mario o en certes versions el seu germà Luigi) augmenta de mida ingerint o simplement tocant una amanita Muscaria que surt de cubs amb interrogants de color groc. En canvi, el personatge es redueix quan algun enemic li fa mal. En les versions més actuals d'aquest vídeo joc (Mario Galaxy per exemple) aquests canvis de mida del nostre heroi no passen. Aquests recurs són molt útils per programadors per afegir un canvi de perspectiva del mateix entorn simplement alterant un petit factor, el qual aporta noves possibilitats de joc i afegeix una nova dimensió a la dinàmica dels personatges existents. Quan aquestes coses passen a la realitat a mi personalment m'intriguen més.

Et torno el monalissa Paula! amb una mica de UD

rollu zen

quimet, aquesta va per tu, una monalisa en català...
;-)

You're so fucking shallow.

Jennifer Reeves, 2003

WAKE UP!!!!!

high five! time to party!

una cosa en què estic treballant en aquest moment

Regar planta

ups! m'he oblidat peró si mai passeu pel cub hauriem de regar la planta de tant en tant... la setmana passada vaig passar i la vaig regar

sobre el teu suddenly, M

no sé perquè, però m'ha recordat als ovnis i m'he posat a mirar coses rares.

aquest conté dibuixos molt bonics i imaginatius
(si ho busqueu, n'hi ha un de molt més llarg on s'entretenen a buscar ovnis en dibuixos i quadres al llarg de tota la història...)



un land art



i un vídeo real sobre un ovni real de l'any 1954!

suddenly

algo metafórico.

picnic

Inauguració

Inauguració Espai Cub/20 maig 2010 from Mercedes M.M on Vimeo.

with a little help from my friends

3,2,1...INAUGURACIÓ!!!!!!!!!

Brothaers dixit II

Broodthaers Dixit

Al gener del 1974 Broodthaers va instal·lar Un jardin d’hiver [Un jardí d’hivern] en una de les sales del Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, com a part d’una exposició col·lectiva. Aquest jardí va constituir el tema i la ubicació de la pel·lícula del mateix títol, Un jardin d’hiver (A B C). La instal·lació incloïa aproximadament vint-i-sis palmeres; setze cadires de jardí; sis ampliacions al natural a les parets; una catifa vermella; una càmera de vídeo; un monitor; dues vitrines, l’una amb gravats originals, l’altra amb el catàleg de l’exposició, i el llibre Un jardin d’hiver. Al damunt d’una de les vitrines hi havia un munt de fullets. El monitor mostrava la gent que entrava a la mateixa habitació. La pel·lícula feta durant aquesta inauguració es va exhibir més endavant a la instal·lació Un jardin d’hiver II, muntada per a una altra mostra organitzada al Palais des Beaux-Arts, Catalogue—Catalogus (setembre—novembre del 1974).

AQUEST DIJOUS INAUGUREM!!!!

Sobre la ilusión por celebrar algo (no necesariamente nuevo)

Cuando llega el cumpleaños, aparecen los globos. Pero ya se sabe lo que pasa en un sentido lineal: se pinchan, se desinflan y caen. En el fondo, creo que los globos son una putada para los niños. Es un elemento que lleva implícitas la posibilidad de absoluta felicidad y pérdida al mismo tiempo. Con el pastel -todavía con cera de las velas- sucede algo parecido, está riquísimo -piensa el niño- lo desayunaría cada día. Pero aquellos trozos que se guarda al acabar la fiesta acaban por desaparecer.

En el tópico "todo lo placentero es fugaz" subyace el deseo por eternizar el instante, siempre hay algo que sabe a poco y se quiere más.

Por ello creo que, el acto de inaugurar es como el globo: contiene lo fugaz y duradero. Pero es un poco distinto, algo que contiene más emoción- ya no eres tú y el globo, sino varios- como una meta invertida que llega al punto de partida, al recorrido. Algo parecido a una regresión: más que el hecho de llegar a un lugar nuevo, se rememora el proceso, aquello que ha yas recorrido.

A ver qué tal nos va inaugurando, supongo que todas las celebraciones llevan implícitas dosis de felicidad.

cub
n. m.
1 Figura sòlida geomètrica limitada per sis cares quadrades iguals : un dau té forma de cub .
2 Resultat de multiplicar un número o una expressió matemàtica tres vegades per si mateixa : el cub de 4 és 64, que resulta de multiplicar 4 x 4 x 4 i es representa 4 3.

cub ensucrat, mmmm.... :) :) :) !!!! ***
ànims cúbics !!

Alexander Kirilove... la musica del nostre museu

http://www.myspace.com/kirilove

YA SALE YA SALE

videoclipi bragacalzon

Himne

Guim, avui he escoltat aquesta cançó que crec que et pot ajudar. La penjo.

Building our Museum/Construint el nostre museu

METRO GOLDWYN MAYER

Paisaje, velocidad, vuelta a la materia y accidente

(...) Cuando se inventa un objeto técnico como el ascensor, por ejemplo, se pierde la escalera; cuando se inauguraron las líneas aéreas transatlánticas, se perdió el paquebote...

...y cuando se inaugura el AVE, ¡se pierde el paisaje!

Sí. Y no es ser negativo presentar esta idea. Es entrar en una cultura técnica que recuperaría lo mejor que se ha hecho en la época del impresionismo o en la época del cine documental. Si en los próximos años no vemos crecer el número de críticos de arte, no existirá libertad frente a los multimedia y a las nuevas tecnologías. Existirá una tiranía de la tecnociencia.

(...) Quiero recordar que una de las primeras libertades es la libertad de movimiento.

Esta libertad no está amenazada por una prohibición como en la época de Foucault, en la que se encerraba a la gente en una prisión para que no pudieran moverse. Ahora se la encierra en la rapidez y en la inanidad de todo desplazamiento. Jean Giono ponía en boca de su maestro de escuela: "Niños, no corráis por el patio, os parecerá más grande".

(...)La pérdida del mundo propio, la pérdida del cuerpo propio, deberán ser recompensadas, porque llegará a ser insoportable para todos. (...) Reencontrar el tacto, el placer de la marcha, del alpinismo, de la navegación (Gérard d'Aboville, el remero, es una especie de profeta), son signos de otra divergencia, de una vuelta a la física, a la materia; los signos de una rematerialización del cuerpo y del mundo.

(...) Dicho esto, no me opongo a que se exhiban las catástrofes o los accidentes, ya que creo en la necesidad de un museo del accidente (A este respecto, quiero recordar que el vídeo del caso Rodney King se conserva en un museo.)

VIRILIO, Paul, "El cibermundo, la política de lo peor". Catedra, 3a ed. Madrid, 2005

VERNISSAGE

BISCOTES

jLO CUB photocall 2010

hola hola